Avui ha estat un dia d’estudi, de conèixer més a fons el centre i la importància que té a Moundou, parlant amb la gent que el forma, els tècnics que fan les pròtesis, els fisioterapeutes que son del país, també he estat llegint sobre la història del centre i les missions quirúrgiques que rep.
També ha estat un dia de reflexió sobre la meva vida en general, sobre el que faré d’ara en endavant, quan torni.
Vull seguir treballant per mostrar a la gent que m’envolta que hi ha una altre realitat? Sento que és el que més em crida l’atenció, que no hi ha una única manera de viure, que no hem d’estar sempre asseguts a la oficina, esperant a final de més un sou que ens el gastem amb el nostre temps lliure que després el recordem amb nostàlgia i després hem de seguir treballant per tenir més temps...
És un cercle viciós, en el que jo no vull entrar, que vull canviar, coneixent, comprenent aquestes altres realitats, dures i no tan dures, en el meu país o en un altre, però fent el que m’agrada, mirar pel visor de la càmera, amb la qual jo puc triar el que vull enquadrar i el que no!
Compartint la complicitat de les persones que fotografio, captant els paisatges que veig i tots els moments bonics que vaig vivint.
M’agrada la fotografia i tot el que l’envolta, una màgia que estic descobrint aquí a Àfrica, una vegada més. Em sento molt rica en aquest moment, no necessito res més ara mateix, sento una harmonia dins meu que mai havia sentit, experimentat.
Avui també he escrit a la persona que més estimo, que més enyoro, he trigat cinc anys en fer-ho, i des de aquí ha estat molt fàcil... està molt lluny però aquí la sento molt a prop.
Us envio una miqueta d’Àfrica, les seves olors, els seus colors...
També ha estat un dia de reflexió sobre la meva vida en general, sobre el que faré d’ara en endavant, quan torni.
Vull seguir treballant per mostrar a la gent que m’envolta que hi ha una altre realitat? Sento que és el que més em crida l’atenció, que no hi ha una única manera de viure, que no hem d’estar sempre asseguts a la oficina, esperant a final de més un sou que ens el gastem amb el nostre temps lliure que després el recordem amb nostàlgia i després hem de seguir treballant per tenir més temps...
És un cercle viciós, en el que jo no vull entrar, que vull canviar, coneixent, comprenent aquestes altres realitats, dures i no tan dures, en el meu país o en un altre, però fent el que m’agrada, mirar pel visor de la càmera, amb la qual jo puc triar el que vull enquadrar i el que no!
Compartint la complicitat de les persones que fotografio, captant els paisatges que veig i tots els moments bonics que vaig vivint.
M’agrada la fotografia i tot el que l’envolta, una màgia que estic descobrint aquí a Àfrica, una vegada més. Em sento molt rica en aquest moment, no necessito res més ara mateix, sento una harmonia dins meu que mai havia sentit, experimentat.
Avui també he escrit a la persona que més estimo, que més enyoro, he trigat cinc anys en fer-ho, i des de aquí ha estat molt fàcil... està molt lluny però aquí la sento molt a prop.
Us envio una miqueta d’Àfrica, les seves olors, els seus colors...
No hay comentarios:
Publicar un comentario