sábado, 18 de octubre de 2008

¿Podemos llegar a movilizarnos activamente en contra de la guerra por una imagen[...]?(Ante el dolor de los demás, Susan Sontag)

Avui he acabat de llegir-me el llibre de Susan Sontag, m’ha costat acabar-lo ja que tant el llibre com el que estic fent aquí podríem dir que una cosa porta a l’altre. M’he plantejat moltes preguntes que fa l’escriptora en tot el llibre, i no les acaba de resoldre per tal de tenir el lector en tot moment partícip del llibre.
Em costa entendre que al llarg de la història hi hagin hagut tantes imatges commovedores i segueixi havent guerres i fam al món. Estem anestesiats per aquesta societat de consum, ja hem assimilat que hi ha dos món, un que viu amb tot el que vol i l’altre en que moren cada dia centenars de persones de gana i guerres. Sembla mentida que els del primer món vagin a dormir cada dia amb la consciència tranquil·la sense pensar en aquests altres. De fet son els altres, els que no ens interessen, els que veiem per les notícies, diaris, exposicions, com en una pel·lícula.
Aquí me’n adono que molta gent intervé, que intenta canviar aquesta situació, però és tant a petita escala que aquesta diferencia, que en el fons és únicament econòmica, no variarà. El que no entenc és com encara, al segle XXI i havent patit tant, entre guerres mundials, terrorisme, etc., encara ens fiem dels polítics, que són els que d’alguna manera ens proporcionen tot això. En contres de facilitar-nos la vida no nomes als rics sinó també als pobres!

Que hauria de passar per canviar tals diferencies?


(palles mentals, per cert les fotos no les puc penjar... aquests ordinadors son molts lents i es penjen quan vull posar fots!! Quan arribi!!)

4 comentarios:

No m\'enrecordo de res dijo...

Que pasa petita! Soc el sancho, que et vaig espiant per aqui. Ja veig que el viatge t'esta cundint, me'n alegro. Cuida't molt i estigues al lloro!

Dr Otis dijo...

¿Cómo va todo Berta? ¿Cuándo vuelves a Barna?

Marisa dijo...

hola berta, no sabia que marxaves al Chad. M'han encantat les fotos i m'encantaria poder veure la resta, que de segur son impactants.

Felicitats per la teva feina.

marisa

ignasi dijo...

ei berta! aquí l'ignasi! acabo de descobrir que tens això! jo en tinc un també, però només penjo chorrades!
a ver esos fotones! espero que estiguis tenin sort!! quina enveja (sana saníssima) que et tinc! molts petons des de casa!!