No sé si podré canviar alguna cosa anant al Txad a fer fotos, però el que sé segur és que algo canviarà en mi, un filtre en la meva retina que farà que vegi el món amb uns altres ulls, amb una altre sensibilitat. Vull agrair fins al moment, abans de marxar la gent que ha fet possible que pugui fer aquest viatge, molt important per mi!
També aquells que des de Barcelona em recolzen i creuen en mi!
"Hasta aquí puedo leer...", la resta ja serà el meu petit diari, que el compartiré amb qui vulgui de vosaltres, un cop sigui allà (si puc!).
4 comentarios:
Berta! Et desitjo molta sort al Tchad! Fes moltes fotos que tu en saps!
Petons,
Gemma*
Hola Berta,
¿Qué tal va todo? ¿Cuándo te vas a Chad? ¿Cuánto tiempo vas a estar allí?
Bueno, un petonet. Ya iré siguiendo tus aventuras.
I no em vulgueu consolar,
només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist
i jo no podré mirar:
la fondària dels rius
que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos
que no podré estimar,
la immensitat d'un cel
en el qual mai no he volat,
les espurnes d'un foc
que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar
no podré amarinar.
No, no em doneu consol,
no em sabré consolar.
Benvinguda al mon dels hippies !!!!
Que no et passi res...
Publicar un comentario